Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924,a Burjassot,a la comarca de l'Horta de Valècia.Quan ell tenia un any,el seu avi va ser assasinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre,enutjat per una qüestió d'herència.Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu,Josep Maria,als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomenava "de combat".La guerra fa que deixe els estudis,però llegeis una gran quantitat de llibres que li deixa un veí.Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de Garcia Lorca i Antonio Machado,de Josep Maria de Sagarra...la família no es va exiliar,però va haver de cremar alguns llibres,atés l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits.Acabada la guerra,va començar a treballar de forner,com el sue pare;després,d'orfebre,de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari Jornada i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingres a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid,on va cursar la carrera,becat.En tornar a València el 1948,va començar a treballar com a periodista a Las Provincias publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,carrec que va exercir fins a l'any 1978,que va ser arbitràriament substituït.
Ja instal.lat a València,escriu poemes en català perquè,en paraules de Joan Fuster:"Estellés escriu des del poble".Cap a inicis dels anys 50,inicia la seva amistad amb intel.lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster.El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella (1953).El 1955 es va casar amb Isabel Llorente,que treballava en l'Ajuntament de València,i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos.La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad.També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput.La parella va tenir dos fills més,Vicent i Carmina.
Després,publicà Donzell amarg (1958),poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966).poeta extraordinàriament prolífic,editava al començament de forma molt dispersa,corregia i refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot",de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.
Durant els anys 60,va presenciar,impotent,com la direcció del diari Las Provincias on treballava,organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic del valencians.Vicent Andrés Estellés recorda aquelles situacions a Horacianes.
Aquesta situació de contradicció entre els seus sentiments més profunds i els interessos relacionats amb la subsistència econòmica va durar fins el 1971,que és quan decideix publicar els seus versos.Treu a la llum 5 llibres: La clau que obri tots els panys,Llibre de meravelles,Llibre d'exilis,Primera audició,i L'inventari clement.L'any 1972, l'editorial Tres i Quatre va començar a publicar l'Obra Completa amb un promer volum Recomane tenebres,que va obtenir el premi de la Critica Serra d'Or.
Va conrear altres gèneres literaris,però tant les obres narratives com teatrals han tingut poca difusió.L'única obra de teatre publicada correspopn als poemes escenics Oratoris del nostre temps (1978).També va escriure guions de cinema,tot inèdits,un dels quals el va presentar a un concurs de Barcelona i va quedar finalista.Va publicar tres obres de caracter autobiogràfic Quadern de Bonaire (1975),El tractat de les maduixes (19985) i La parra boja (1988).En prosa te publicada una novel.la breu ,El coixinet (1987).
El homenatge del poeta,des del 1973 es convoca,dins la Nit dels Premis Octubre de València,un premi de poesia amb el seu nom.
Va tindre una jubilació anticipada als 54 anys.
Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam,el sexe,la mort i l'amor,construïts fonent diversos registres.
El 1984 va rebre el premi de les Lletres Valencianes. L'any 1990,la XXII Universitat Catalana d'Estiu a Prada i els Premis d'Octubre li van retre homenatge.
Va morir a València,el 27 de març del 1993.Va deixar una abundant obra inènita.I tots penedits varen anar al seu soterrament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario