Demà serà una canço

Animal de records, lent i trist animal,


ja no vius, sols recordes.Ja no vius, sols recordes


haver viscut alguna volta en alguna banda.


Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.


No els versos estellats, apressats, que escrivies,


sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.


Et permets recordar amb un paisatge i tot:


les butaques del cine, el film que es projectava,


del que no vàreu fer gens de cas, està clar;


i evoques l'Albereda, les granotes del riu,


les carcasses obrint-se en el cel de la fira,


tota València en flames la nit de Sant Josep


mentre féieu l'amor en aquella terrassa.


Animal de records, lent i trist animal,


ara evoques i penses la carn fresca i suau


per on les teues mans o els teus besos anaven,


la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,


els cavallons de teules rovellades, la brossa


que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.


Animal de records, lent i trist animal.



Crítica:

Aquest poema pertany al llibre de Meravelles.

El tema principal de l'obra és el record i la felicitat que va viure quan era jove i ara els enyora.

Tracta d'una nit de Sant Josep a València en que l'autor està amb la seua amada en una terrassa.Descriu el paisatge que veu des del terrat i tots els sorolls que escolta, com les granotes que estan al riu i les carcases.

També conta que tira en falta a la seua amada,perque quan la recorda utilitza un llenguatge que ens permet transmetre quasi a la perfecció la tristesa que sent per no tindre-la ara en els seus braços.