Les coses

En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.

Critica
Aquest poema és descriptiu ja que utilitza molts adjectius.
Tema: parla de les prostitutes d'aquell temps, al acabar la guerra les dones van cambiar.ja no s'entregaven als homes tan facilment. Conta que un amic seu va dur a un altre amic per aquell carrer i aquest va acabar borratxo i indignat.
Ens ha sorprés un vers de la primera estrofa on diu:d'una afalgadora obsenitat.Ja que l'obsenitat no és ninguna cosa agradable, i per a ell és afalagadora.
Aquest poema el poeta la ubicat al carrer Guillem de Castro,un carrer de València ciutat vella.