Vicent Andrés Estellés va ser un home molt apreciat per la gent de València.Està reconegut com un dels màxims exponents de la poesia catalana i de la literatura universal.
jueves, 25 de febrero de 2010
En honor a Vicent
Vicent Andrés Estellés va ser un home molt apreciat per la gent de València.Està reconegut com un dels màxims exponents de la poesia catalana i de la literatura universal.
ELS AMANTS
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Crítica:
Aquest poema pertany al llibre de Meravelles.
En aquest poema el autor parla d'un amor passional i salvatge entre ell i una dona.Compara els moments d'amor fogosos i bruscos que van viure en el passat i després els recorda amb enyorança.Parla de que el seu amor no era un amor qualsevol perque en aquella època el amor era cortés i el d'ells era carnal i de desig.
La història d'aquest poema va ocorrer a València.
jueves, 18 de febrero de 2010
Demà serà una canço
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes.Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
Crítica:
Aquest poema pertany al llibre de Meravelles.
El tema principal de l'obra és el record i la felicitat que va viure quan era jove i ara els enyora.
Tracta d'una nit de Sant Josep a València en que l'autor està amb la seua amada en una terrassa.Descriu el paisatge que veu des del terrat i tots els sorolls que escolta, com les granotes que estan al riu i les carcases.
També conta que tira en falta a la seua amada,perque quan la recorda utilitza un llenguatge que ens permet transmetre quasi a la perfecció la tristesa que sent per no tindre-la ara en els seus braços.
ja no vius, sols recordes.Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
Crítica:
Aquest poema pertany al llibre de Meravelles.
El tema principal de l'obra és el record i la felicitat que va viure quan era jove i ara els enyora.
Tracta d'una nit de Sant Josep a València en que l'autor està amb la seua amada en una terrassa.Descriu el paisatge que veu des del terrat i tots els sorolls que escolta, com les granotes que estan al riu i les carcases.
També conta que tira en falta a la seua amada,perque quan la recorda utilitza un llenguatge que ens permet transmetre quasi a la perfecció la tristesa que sent per no tindre-la ara en els seus braços.
Les coses
En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.
Critica
Aquest poema és descriptiu ja que utilitza molts adjectius.
Tema: parla de les prostitutes d'aquell temps, al acabar la guerra les dones van cambiar.ja no s'entregaven als homes tan facilment. Conta que un amic seu va dur a un altre amic per aquell carrer i aquest va acabar borratxo i indignat.
Ens ha sorprés un vers de la primera estrofa on diu:d'una afalgadora obsenitat.Ja que l'obsenitat no és ninguna cosa agradable, i per a ell és afalagadora.
Aquest poema el poeta la ubicat al carrer Guillem de Castro,un carrer de València ciutat vella.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.
Critica
Aquest poema és descriptiu ja que utilitza molts adjectius.
Tema: parla de les prostitutes d'aquell temps, al acabar la guerra les dones van cambiar.ja no s'entregaven als homes tan facilment. Conta que un amic seu va dur a un altre amic per aquell carrer i aquest va acabar borratxo i indignat.
Ens ha sorprés un vers de la primera estrofa on diu:d'una afalgadora obsenitat.Ja que l'obsenitat no és ninguna cosa agradable, i per a ell és afalagadora.
Aquest poema el poeta la ubicat al carrer Guillem de Castro,un carrer de València ciutat vella.
jueves, 4 de febrero de 2010
vida i obra de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924,a Burjassot,a la comarca de l'Horta de Valècia.Quan ell tenia un any,el seu avi va ser assasinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre,enutjat per una qüestió d'herència.Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu,Josep Maria,als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomenava "de combat".La guerra fa que deixe els estudis,però llegeis una gran quantitat de llibres que li deixa un veí.Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de Garcia Lorca i Antonio Machado,de Josep Maria de Sagarra...la família no es va exiliar,però va haver de cremar alguns llibres,atés l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits.Acabada la guerra,va començar a treballar de forner,com el sue pare;després,d'orfebre,de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari Jornada i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingres a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid,on va cursar la carrera,becat.En tornar a València el 1948,va començar a treballar com a periodista a Las Provincias publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958,carrec que va exercir fins a l'any 1978,que va ser arbitràriament substituït.
Ja instal.lat a València,escriu poemes en català perquè,en paraules de Joan Fuster:"Estellés escriu des del poble".Cap a inicis dels anys 50,inicia la seva amistad amb intel.lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster.El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella (1953).El 1955 es va casar amb Isabel Llorente,que treballava en l'Ajuntament de València,i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos.La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad.També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput.La parella va tenir dos fills més,Vicent i Carmina.
Després,publicà Donzell amarg (1958),poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966).poeta extraordinàriament prolífic,editava al començament de forma molt dispersa,corregia i refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot",de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.
Durant els anys 60,va presenciar,impotent,com la direcció del diari Las Provincias on treballava,organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic del valencians.Vicent Andrés Estellés recorda aquelles situacions a Horacianes.
Aquesta situació de contradicció entre els seus sentiments més profunds i els interessos relacionats amb la subsistència econòmica va durar fins el 1971,que és quan decideix publicar els seus versos.Treu a la llum 5 llibres: La clau que obri tots els panys,Llibre de meravelles,Llibre d'exilis,Primera audició,i L'inventari clement.L'any 1972, l'editorial Tres i Quatre va començar a publicar l'Obra Completa amb un promer volum Recomane tenebres,que va obtenir el premi de la Critica Serra d'Or.
Va conrear altres gèneres literaris,però tant les obres narratives com teatrals han tingut poca difusió.L'única obra de teatre publicada correspopn als poemes escenics Oratoris del nostre temps (1978).També va escriure guions de cinema,tot inèdits,un dels quals el va presentar a un concurs de Barcelona i va quedar finalista.Va publicar tres obres de caracter autobiogràfic Quadern de Bonaire (1975),El tractat de les maduixes (19985) i La parra boja (1988).En prosa te publicada una novel.la breu ,El coixinet (1987).
El homenatge del poeta,des del 1973 es convoca,dins la Nit dels Premis Octubre de València,un premi de poesia amb el seu nom.
Va tindre una jubilació anticipada als 54 anys.
Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam,el sexe,la mort i l'amor,construïts fonent diversos registres.
El 1984 va rebre el premi de les Lletres Valencianes. L'any 1990,la XXII Universitat Catalana d'Estiu a Prada i els Premis d'Octubre li van retre homenatge.
Va morir a València,el 27 de març del 1993.Va deixar una abundant obra inènita.I tots penedits varen anar al seu soterrament.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
